REFORMA INTEGRAL D'UN PIS CIUTADELLA

Es tracta d'un edifici construït en 1956 amb façana a un dels característics xamfrans de l'Eixample de Cerdà, situat al costat del parc de la Ciutadella i la Universitat Pompeu Fabra. Un habitatge molt propi de l'època; formada per dues crugies paral·leles al carrer, amb estructura de murs de càrrega i bigues de formigó amb revoltó ceràmic. Originàriament, el pis comptava amb sostres que no eren especialment alts i poca lluminositat a causa de la seva distribució segmentada

La reforma se centra en les necessitats dels nous propietaris de l'habitatge, una mare i la seva filla. Readaptant l'espai original per a passar d'una distribució típica de principis de segle amb la cuina apartada i escassa llum natural, a una nova organització que modifica el planejament inicial per a incorporar una zona de serveis formada per bany i cuina que es projecten cap al carrer a través de la resta d'habitacions de l'habitatge.

L'entrada es realitza a través d'un passadís en el qual es recuperen totes les textures originals del maó estructural en la paret de càrrega que divideix el pis en dues crugies. Amb la nova distribució, aquesta paret de càrrega existent separa la zona de serveis de la zona d'habitacions que, al seu torn, es connecten mitjançant buits existents i nous fitacions estructurals.

És així, com el canvi més important ve donat en desplaçar i reubicar la cuina, quedant oberta cap al pati d'interior d'illa, amb orientació Aquest, d'una banda, i cap al carrer, orientació Oest, per l'altre. Gaudint de ventilació natural croada i llum natural durant tot el dia. Paral·lelament, se situen els dormitoris i el saló-menjador-estudio en la crugia exterior, que dona al carrer. Aprofitant la major amplitud i llum natural que ofereix la morfologia clàssica d'un pis en xaflan.

Una cerca enfocada en la relació i el contrast entre les dues àrees de l'apartament, delineades no sols per la seva estructura, sinó també per la seva funcionalitat. D'aquesta manera, s'aconsegueix fusionar forma i funció, creant una sinergia que reforça la singularitat del projecte.

Amb el propòsit de mantenir l'essència de l'habitatge, s'han rehabilitat els sostres i la seva estructura original de bigues de formigó i revoltó ceràmic. Moltes de les bigues han estat reforçades amb perfils metàl·lics ja que havien sofert patologies degudes al ciment aluminós utilitzat en l'època.

Una proposta plena de contrastos que es projecten des de l'interior cap a l'exterior, obrint-se en forma de ventall donada la seva singular ubicació en xaflan. Del fosc al lluminós i clar, començant per tons ivori, beix i crema en la crugia interior, per a acabar en tons més lluminosos, com el blanc trencat en la crugia exterior. Des de textures rugoses de morter de calç i el mur de càrrega sense revestir en la zona interior, fins a parets llises emblanquinades en la zona exterior. Instal·lacions i elements estructurals vists a l'interior, enfront de sostres llisos i continus en l'exterior

El confort como prioritat, buscant transformar l'espai en un refugi íntim i acollidor. Potenciant aquesta ubicació privilegiada en xaflan i la seva relació amb l'exterior que permet tenir major privacitat i un rang de visió més extens. Es combina la comoditat de tenir tot a l'abast, l'eficiència d'una il·luminació càlida en la seva justa mesura i l'amplitud visual que s'aconsegueix en intercomunicar els diferents espais de la casa. Totes aquestes qualitats s'entrellacen per a crear un ambient de serenitat interior.