Es tracta d'una finca de poble del 1900 situada en el nucli històric de Sant Pere de Ribes. Un edifici ple de llegat i identitat, en la qual han anat habitant membres de les diferents generacions de la família. Conceptualment ens centrem en furgar en els records, la infància i els moments viscuts en aquesta empara segura. Aïllant tot allò que ens interessava i semblava suggeridor, per a així sostenir el màxim d'elements i alhora introduir alguns nous, readaptant l'espai inicial i buscant ser el mes respectuosos possible amb l'entorn i l'estructura autentica de l'habitatge.
En aquest cas, l'objectiu va ser passar d'una distribució típica de finca de poble, a una nova organització que modifica subtilment el planejament. Per a això, incorporem una zona de dia formada per un únic espai en la qual les diferents activitats es relacionen entre si. D'altra banda, una zona de nit en la planta superior on hem mantingut l'estructura de refugi. Conjuntament, aconseguint una comunió entre present, passat i futur.
Originalment, la planta baixa estava dividida en dues, amb una botiga en desús i un habitatge. Aquí, s'ha creat un espai diàfan en el qual es troben la cuina, el menjador i el saló. Tractant-se d'una crugia estreta amb parets de càrrega de tot just 3m d'ample, la cuina se situa en el mitjà articulant l'espai i les diferents circulacions: el rebedor, al davant; la zona de cocció, a un costat; i l'accés a la planta superior o al saló, en l'altre.
Les successives reformes que s'havien fet, van eliminar el paviment primari en la planta inferior, optant per un continu amb àrids i revestiments en les parets amb microterratzo, estucats de calç i veladures de cera (segons la zona) per a mantenir l'aura.
Al mateix temps, s'ha conservat l'entrada a la botiga, però readaptant-la amb una cancel·la d'entrada que serveix de filtre entre l'interior i l'exterior. S'instal·la una gelosia de fusta que deixa passar la llum i la ventilació natural però aportant una certa privacitat, un truc de transició entre l'espai públic d'un carrer per als vianants de poble i el privat.
D'altra banda, la planta superior comptava amb dormitoris que mai s'utilitzaven. Aquí, s'ha mantingut l'estructura amb els dormitoris i una sala de de lectura, afegint un segon bany en una de les habitacions, dotant de funcionalitat a cada estada.
En la planta primera, s'ha restaurat tota la fusteria antiga, decapant-les i recuperant la fusta. També s'han rescatat els paviments existents i rehabilitat la coberta sencera però mantenint les bigues de fusta i el revoltó ceràmic. Tots aquests elements s'integren perfectament, complementant-se els uns als altres, ja que la resta de peces actuen com a fil conductor que els relacionen entre si.
Cal destacar, la noblesa de tots els materials: la fusta, l'argila, la calç, els morters hidràulics i els terratzos, entre altres. En conjunt, són com una gran bola d'energia, les característiques ecològiques de la qual i naturals deixen una petjada de carboni pràcticament nul·la. Valorant el treball artesà en tots els seus vessants, hem optat per tècniques tradicionals, a fi d'aprofitar les qualitats higroscòpiques de la fusta per les quals és capaç d'absorbir la humitat de l'ambient. Això, unit a la gran inèrcia tèrmica dels murs de maçoneria de pedra i maó, doten a la llar d'un confort climàtic resistent.
Fins i tot la paleta cromàtica emprada ressalta la puresa dels materials, sense additius ni recobriments. La gamma aquesta basada en els pigments naturals de les rajoles hidràuliques, la fusta de pi que ha anat i continués enfosquint amb el pas del temps, i els revestiments de color terra amb àrids silicis.
La millor manera de continuar amb el llegat ha estat preservar, restaurar i continuar. El resultat parla de la comoditat com el major dels luxes. El benestar domestico com a necessitat humana fonamental, profundament arrelada a nosaltres i els nostres valors, veient l'eficiència, la intimitat i la singularitat com a principis bàsics d'una bona arquitectura, i que han de satisfer-se.