Reforma d'un pis en el barri de l'Eixample. Es tracta d'un habitatge situat en el xamfrà d'un edifici dels anys 70, de sostres baixos i poca lluminositat a causa de la seva distribució segmentada.
El projecte reinterpreta singularment els valors d'un pis clàssic de l'Eixample. Adoptant el concepte de caixes; s'inverteix l'estètica del mosaic central, característic d'aquests espais, per un perimetral. Així també, les clàssiques motllures dels pisos antics, se sintetitzen amb llistons de fusta fosca.
S'aprofita la situació de xamfrà i la seva òptima orientació generant espais interconnectats i així permetre major entrada de llum natural i ventilació mitjançant visuals croades a través de les diferents estades. Aquesta projecció de l'interior cap a l'exterior s'acaba de potenciar amb la nova terrassa, com una extensió del saló, característic en climes mediterranis.
Per a reforçar el concepte de caixes, s'aplica una vora de rasilla en el paviment on limita un bloc amb un altre. Al mateix temps, s'aixequen envans de doble gruix, mòduls de 14cm per a donar continuïtat a les rasillas. En la totalitat del pis s'apliquen acabats de caràcter petri, combinant estuc de calci, silicat de calci i àrids que reforcen el concepte de continuïtat i coherència entre espais. Finalment, per a aportar contrast i calidesa, s'aplica una fusta fosca tant en la fusteria exterior com en el mobiliari integrat de l'habitatge.