REFORMA INTEGRAL D'UN PIS A L'EIXAMPLE

L'Eixample, amb la seva rica història i arquitectura distintiva, va servir com una font crucial d'inspiració per a aquest habitatge. Situada a la Casa Salvador Viladevall III, un edifici residencial modernista construït en 1904 per l'arquitecte Lluís de Miquel i Roca, la renovació es va enfocar a preservar l'essència d'un apartament clàssic de l'Eixample on intervencions prèvies havien ocultat els seus detalls històrics. Aquesta constatació va establir l'objectiu principal del projecte: recuperar el caràcter singular del pis mentre s'adapta a l'estil de vida contemporani.

La intervenció es va centrar en mantenir i restaurar elements arquitectònics clau com els murs de càrrega, la volta catalana, els sostres alts amb motllures d'escaiola i els sòls hidràulics. Es va prestar especial atenció a la distribució espacial per a millorar la llum natural i la circulació.

Una transformació important va consistir a obrir la cuina al passadís i a la resta del pis, permetent una continuïtat visual i creant un espai més lluminós, obert i funcional. Es va afegir una finestra per a connectar la cuina amb el saló, alineant-se simètricament amb una finestra existent i reforçant la connexió entre espais. El sostre de la cuina, per part seva, va ser l'únic element construït nou, va adoptar un disseny voltat que harmonitza amb el caràcter modernista del pis. L'objectiu era assegurar que els nous elements coexistissin amb els originals, fomentant un diàleg entre el passat i el present.

La intervenció va buscar equilibrar restauració i modernització. La cuina va ser dissenyada amb un enfocament contemporani però respectuós, utilitzant acer, marbre vermell Alacant per a plaques de cocció i sòls, i prestatges de fusta de cirerer. Aquests materials nobles van aportar calidesa i coherència, assegurant la integració amb el caràcter històric de l'habitatge.

Un element significatiu en l'espai va ser la taula del menjador, dissenyada a mesura per l'estudi a petició dels clients. Construïda amb una estructura de contraxapat marí amb unions en ziga-zaga tallades mecànicament i un sobre de travertí romà. Aquesta peça es va convertir en un element central de la llar.

Es va fer un esforç meticulós per a restaurar l'autenticitat dels materials originals. Els sòls hidràulics, emblemàtics del disseny modernista, van ser restaurats amb summa cura. Es van buscar peces que manca en magatzems especialitzats, on van ser identificades com a obres de Teotim Fortuny, un canviat de nom fabricant català conegut pels seus dissenys intricats inspirats en elements modernistes i tradicionals.

En les àrees renovades, es va triar marbre vermell Alacant per a complementar els mosaics hidràulics existents. Materials addicionals com a taulells ceràmics, veladures de cera i pintures de silicat van ser seleccionats per a harmonitzar amb les textures i acabats originals de l'apartament. La restauració també va incloure portes i finestres, preservant la seva textura i detalls mentre es millorava l'eficiència energètica amb vidre doble.

Els dormitoris van requerir una intervenció mínima per a preservar les seves característiques originals, incloent-hi sòls hidràulics, motllures de sostre i portes. No obstant això, es necessitava un dormitori addicional per a satisfer els requisits dels propietaris. Per a aconseguir-ho, el dormitori principal es va dividir mitjançant una peça de mobiliari a mesura que també funcionava com a distribuïdor i vestidor, mantenint la integritat del mosaic original i les motllures del sostre.

En els banys, es va adoptar un enfocament similar. Els lavabos de marbre dissenyats a mesura emfatitzaven l'artesania, retent homenatge a les tradicions artesanals de l'època de l'edifici. Els banys van ser concebuts com a espais visualment integrats, evitant l'aïllament. Quan no estan en ús, les portes romanen obertes, millorant la sensació d'amplitud i la il·luminació, al mateix temps que mantenen la continuïtat en tot el pis.

El projecte va estar guiat pel principi de (re)construcció, emfatitzant l'artesania, el confort i la domesticitat. La intervenció va buscar crear una llar que no sols respectés la seva essència històrica, sinó que també s'adaptés a la vida moderna. Els espais van ser dissenyats per a fomentar la connexió i la continuïtat, assegurant que cada element contribuís a una atmosfera de calidesa i intimitat.

L'equilibri entre restauració i innovació va permetre que la història coexistís amb les necessitats contemporànies, reforçant la idea que una llar és més que un refugi: és un lloc de pertinença. La sensibilitat aplicada a cada decisió va garantir que la renovació es mantingués fidel a la seva identitat original mentre integrava sigilosament les comoditats actuals, oferint una experiència de vida singular i atemporal.