Cases de poble modernes? Sí, si us plau: estimaràs aquesta reforma amb parets de microterratzo a Barcelona

Per a descriure el procés de reforma, Bernat Riera, de Sigla Studio, cita les paraules de Joan Didion l'any del pensament màgic: “La memòria s'esvaeix, la memòria s'ajusta, la memòria es conforma al que pensem que recordem”. I és que, com en tots els seus projectes, en aquest han estat els clients els que han conduït el timó. Al cap i a la fi són els que viuran a la casa i l'obra és per i per a ells, des de Sigla Studio només els guien en el procés. “Ens centrem en furgar en els records, la infància i els moments viscuts en aquesta empara segura. Aïllem tot allò que ens interessa i sembla suggeridor, per a així sostenir el màxim d'elements i introduint alguns nous, readaptant l'espai inicial”, comenta. 

En aquest cas, l'objectiu és passar d'una distribució típica de finca de poble, de 1900 i *270m2, a una nova organització que modifica subtilment el planejament. La metodologia? Incorporar una zona de dia formada per un únic gran espai en la qual les diferents activitats es relacionen entre si, aconseguint una comunió entre present, passat i futur.

Els propietaris són una parella a punt de donar a llum a dos bessons, que busquen una nova oportunitat en l'habitatge de la seva tia. “La planta baixa estava dividida en dues, amb una botiga en desús i un habitatge (actual zona de dia), mentre que la planta superior tenia dormitoris que mai s'utilitzaven (actual zona de nit)”, explica. Això sí, mantenint la identitat de la casa, situada en el nucli històric de Sant Pere de Ribes, en la qual han anat habitant els membres de les diferents generacions de la família, “per la qual cosa volíem ser el més respectuosos possible amb l'entorn i l'estructura autèntica”, afegeix Bernat.

Respecte al passat

Tornant a la distribució, en la planta baixa han creat un espai diàfan en el qual es troba la cuina, el menjador i el saló. “En tractar-se d'una crugia estreta amb parets de càrrega, de tot just 3m d'ample, la cuina se situa al mig articulant l'espai i les diferents circulacions (el rebedor, enfronti; la zona cocció, a un costat; i l'accés a la planta superior o al saló, en l'altre)”, descriu l'arquitecte.

Han conservat l'entrada de la botiga, però readaptant-la amb una cancel·la d'entrada que serveix de filtre entre interior i exterior, amb una gelosia de fusta que deixa passar la llum i la ventilació natural, però que dona una certa privacitat. Apunta la idea: es tracta d'un truc de transició entre l'espai públic d'un carrer per als vianants de poble i el privat. En la planta superior han mantingut l'estructura del refugi (amb els dormitoris i una sala de lectura), afegint un segon bany en una de les habitacions.

La casa, història d'una idea

A la pregunta de què tenien clar abans de començar?, Bernat recorre a un altre text aliè, aquesta vegada de La casa, història d'una idea, de Witold Rybczynski.

“La domesticitat, la intimitat i el confort com a concepte de la llar i de la família. Parlar de domesticitat és descriure un conjunt d'emocions percebudes, no sols un atribut aïllat. Busquem la sensació que la casa incorpora aquests sentiments i no sols els dona refugi. El que impregnava els quadres de de Witte i de Vermeer era l'ambient de domesticitat. L'interior no era únicament un lloc per a les activitats domèstiques -com ho havia estat sempre fins llavors- sinó que les habitacions i els objectes adquirien ara una vida pròpia. Aquesta vida, naturalment, no era autònoma, però existeix en la imaginació dels seus propietaris i, en conseqüència, paradoxalment, la domesticitat casolana depèn del desenvolupament d'una rica consciència de l'interior”.

Per a això, han restaurat totes les portes antigues, decapant-les i recuperant la fusta. Més intervencions: Les successives reformes que s'havien fet van eliminar el paviment primari en la planta inferior. Pel que han optat per un continu amb àrids i revestiments en les parets amb microterratzo, estucats de calç i veladures de cera (segons la zona) per a mantenir l'aura.

També han rescatat els paviments existents en la planta superior, rehabilitant la coberta sencera, però mantenint les bigues de fusta i el revoltó ceràmic. “A mode d'anècdota, els clients no estaven convençuts de prolongar la vida de tots els sòls originals de la planta superior, perquè els semblaven tots de molt diversa naturalesa i cromatisme. Finalment els vam convèncer i, a obra acabada, s'integren perfectament i es complementen els uns als altres ja que la resta de peces actuen com a fil conductor que els relaciona entre si”.

Llegeix l'article complet en AD Spain