REFORMA INTEGRAL D'UN PIS A L'EIXAMPLE

Es tracta d'un habitatge per a una parella jove amb dos nens. Un principal en el barri de l'Eixample situada en una finca règia construïda en 1945 amb elements molt característics del modernisme català, afins al classicisme que desprèn aquest tradicional barri barceloní. Sostres alts, amb espais que semblen caixes comunicades entre si, molt propi dels edificis modernistes de principi del segle XX, donades pel sistema tradicional de murs de càrrega i sostres de bigues d'acer o fusta i volta catalana de ceràmica.

Conceptes com a llar, sostenibilitat, relació amb l'espai exterior i materialitat apareixen sobre la taula, entenent l'arquitectura com un llenguatge. És per això que l'objectiu principal al moment d'intervenir l'espai va ser reforçar i consolidar el concepte d'un pis clàssic de l'Eixample del segle passat, a través d'un llenguatge arquitectònic concís i clar, recuperant elements antics i singulars com ara vidrieres i fusteries originals, sostres de revoltón ceràmic i motllures de fusta, però adaptant-lo a les necessitats actuals.

La cuina es desplaça al centre de l'habitatge, promovent unes majors obertures entre caixes mitjançant operacions estructurals complexes. És llavors quan es poden relacionar millor les diferents estades a través d'un eix central que projecta la cuina, el saló i el menjador cap a l'exterior, que al seu torn doten de major lluminositat a cada espai. D'aquesta manera, l'interior i l'exterior es fundin en un mateix espai gràcies a un gran finestral de fulles corredisses que s'oculten totalment en la façana, permetent una connexió total entre ells, molt característica en climes mediterranis com el nostre.

D'altra banda, un passadís central amb sostres voltats articula la zona de dia i la zona de nit. Aquest, va ser completament rehabilitat, reubicant portes laterals, obertures i il·luminació indirecta afavorint el concepte de simetria central tan característic del pis.

A nivell de materialitat, es va apostar per opcions naturals, com ara la fusta; present en els sòls de parquet i mobles a mesura, pintures de calç, veladures de cera i olis naturals en revestiments. Parlem de materials ecològics i naturals sense base acrílica, de porus obert, que mantenen l'essència d'un material com la fusta o el guix potenciant les seves propietats higroscòpiques per les quals són capaces d'absorbir la humitat de l'ambient que els envolta i així regular-la.